Te bones propietats nutritives, aporta compostos que
ajuden en la prevenció de malalties, i
amb moltes possibilitats a la cuina, la col es la verdura estrella de l’hivern.
¿Quins son els
elements principals que la diferencien de altres verdures?
Com deus saber
soc una verdura de fulla, la més espectacular entre totes elles tant per la
mida, tinc companyes com la col geganta que fa més de un metre i mig d’alçada o
jo mateixa, la de cabdell, que si tinc bona terra i no em falten ni l’aigua ni
la fresca puc fer una circumferència que en prou feines podries abastar, com
per les meves propietats antioxidants que em fa molt indicada per la
alimentació humana, per no parlar del excel·lent gust i de les possibilitats
que tinc a la cuina.
¿La fresca? ¿Què
vol dir això de que no li falti la fresca?
Vol dir que soc
una verdura d’hivern, es quan millor em faig i quan més bon gust dono, em van
molt be les nit fredes amb gelades lleugeres, massa fortes no que se’m
rosteixen les fulles, encara que la meva companya la de Brussel·les aguanta perfectament
el glaç i els dies amb no massa caloreta,
perquè si fa massa bo amb tanta fulla em costa bombejar l’aigua del terra i els
fongs campen per el meu cos.
¿Vol dir que la
planten a l’hivern?
No, no, per
néixer si que necessito caloreta. Com la majoria de les plantes se’m planta de
llavor, el que alguns hortolans sembla que han oblidat perquè el que compren es
el planter, axis que per anar be, allà per mitjans de juny has de preparar el
llavorer. Neixo aviat, hauràs de estar a l’aguait de que no em falti humitat.
En un mes i mig, dia més setmana menys, estaré apunt per el trasplantat.
Per anar be, allà per mitjans de juny
has de preparar el llavorer.
I, ¿com li agrada
que sigui el lloc on la establiran?
M’agrada molt que
em plantin al lloc on hi havia les patates, perquè aprofito be l’adob que han deixat
elles, però per a ser ideal a més m’has de ajudar afegint abans de plantar-me
una bona quantitat d’humus al sòl, m’agraden les terres ven adobades per poder
donar tot el meu potencial. I que no em falti l’aigua, a dojo, per això espero
amb impaciència les pluges de tardor.
¿Quin es el seu
objectiu a la vida?
De fet em preparo
per quan s’acosta Nadal, a partir de mitjans de desembre començo a estar en el
meu millor moment, que prolongaré fins a finals de març. Em preparo perquè se’m
mengin crua en amanides o perquè em facin un bon bullit, sense passar-se, i em
reguin al plat amb un rajolí d’oli d’oliva si cal acompanyada de unes quantes
trumfes també bullides, o per l’endemà, que refregida i amb cansalada podran
fer-n ’en un bon trinxat. I les fulles
grosses i més verdes per les gallines o escaldades per embolcallar tota mena de
farcits. I al març quan sembla tot perdut perquè em disposo a espigar i florir,
encara en podreu aprofitar el brotons que faig abans de que s’obrin les flors,
una exquisidesa a la bast només de qui no ho deixa escapar.
Refregida i amb cansalada podran fer-n
’en un bon trinxat.
Amb les seves
qualitats, ¿deu tenir un bon grapat d’ànsies que se la deuen voler menjar abans
d’hora?
Si, això es
inevitable, però per això hi ha l’hortolà que m’haurà de cuidar. La papallona
de la col esta a l’aguait i quan ningú la veu
posa els seus ous amagats sota les meves fulles, i quan neixen les
erugues fan festa major amb les meves fulles; em poden deixar pelada si
l’hortolà bada. Millor que les retiri a
mà per no empastifar-me de coses estranyes que el final serà ell qui s’haurà de
menjar. I si son tantes que no dona l’abast, o es més gandul i s’estima més
passejar que acotar l’esquena, sempre podrà comprar Bacillus Thuringiensis per ensulfatar, sent un bacteri
natural a l’hora de menjar-se’m cap malt li farà.
Parlant de trinxat ...
ResponEliminaUn del meus plats preferits és el Trinxat de la Cerdanya, deu ser una qüestió genètica, la meva mare era de Puigcerdà i de petit ja en menjàvem a casa. Qualsevol dia de l’any és bo per menjar un trinxat, però per mi el millor de l’any és el que mengem un parell de dies desprès del dia de Nadal i la seva elaboració és especial , comença uns dies abans de Nadal quan el Martí passa per el seu hort a collir-me una col (que estic segur que busca la mes maca per fardar d’hort) baixa a la oficina de Barcelona i em porta la col junt amb unes quantes pastanagues (boníssimes, tot el conreu del Martí és ecològic), i m’ho porta perquè el dinar de Nadal de la meva família es fa a casa nostra i aquí comença l’elaboració del trinxat:
• Poso la col partida en quatre trossos a l’olla del caldo de Nadal junt amb les herbes del caldo i la carn.
• Quan falta uns tres quarts d’hora perquè el caldo estigui fet poso la botifarra negre i les patates en trossos grans
• La col i les patates absorbeixen tots els aromes del caldo.
• Abans de servir el caldo i la carn d’olla em guardo mitja col, mitja botifarra negre i unes quantes patates a la nevera
Per Sant Esteve toca canalons a casa el meu germà , però el dia 27 de desembre al migdia faig el trinxat
• Trinxo amb una forquilla, les patates, la botifarra i la col.
• Quan esta ben trinxat, trossejo un tros de cansalada salada en petis daus, i també li poso un tros més gran de cansalada sense tallar i els poso a la paella amb una mica d’oli , no gaire que la cansalada ja desprèn oli.
• Quan la cansalada comença a estar una mica torrada, trec el tros gran i afegeixo la patata amb la botifarra i la col , ho barrejo amb la cansalada i li dono forma de truita, li faig unes quantes voltes amb un plat (com si fos una truita) fins que la massa queda una mica fregida i torrada
• Ho posem amb una safata, passem per la paella un moment el tros de cansalada gran i el posem a sobre del trinxat