L’humus o compost. ¿Què es?. ¿Perquè serveix?. ¿Com es fa?.
¿Què es?
Es el resultat de
la transformació de restes vegetals i animals en unes condicions concretes.
¿Perquè serveix?
Facilita la nutrició de les plantes. Pel seu origen disposa de la majoria de nutrients necessaris
per les plantes i a més els conte en la forma química en que les plantes els
necessiten per absorbir-los.
Millora la
textura de la terra. Evita crostes i compactació ajudant a la presencia d’aire
en el sòl i per la seva capacitat de retenció d’aigua i al seu drenatge evitant
la saturació.
Facilita la vida
de bacteris i microfauna del sòl, elements que col·laboren activament amb les
plantes per a absorbir els nutrients.
¿Com es fa? – No
us donaré les pautes per fer-lo sinó que intentaré explicar-vos com funciona el
sistema perquè des el coneixement busqueu la solució més adient per les vostres
circumstancies. -
A la natura a
partir de un procés a la superfície, o en les capes més superficials dels sòls,
per el que els elements orgànics procedents de plantes i animals es transformen
en compostos assimilables per a les plantes. Aquest procés a les nostres latituds,
que determinen unes temperatures i humitats concretes, es més aviat lent. A més
a la natura hi ha el limitant de les restes disponibles en el sòl per a
produir-lo, per tant i sent un element tant important per a la nutrició de les
plantes haurem de basquejar-nos per a produir-ne.
El procés per el
qual les restes orgàniques es transformen en humus es coneix per a compostatge
quan el procés es “controlat” per l’home i humificació quan es natural, axis
que a partir d’ara parlaré del compostatge.
Tradicionalment
aquest procés es feia en un lloc anomenat femer, on s’amuntegaven restes
vegetals i dejeccions animals. Actualment el femer es una instal·lació obligada
per llei en les explotacions ramaderes intensives i que te com a principal característica
constructiva una solera impermeable de base que evita la contaminació del sòl.
Ep!! Això sembla perillós, però no ho es necessàriament.
La base del
procés de compostatge son les restes vegetals i animals que amuntegàrem en unes proporcions que dependran en primera
instancia dels materials de que disposem i de les condicions concretes que
volem produir perquè el procés tingui lloc. El principals condicionants son la
humitat dels components o la que els puguem afegir, la seva porositat
(capacitat de contenir aire), la seva velocitat de degradació, la temperatura ambient, i la major o menor presencia de Nitrogen actiu
en cadascun del materials. Aquest condicionants actuaran bàsicament sobre la
microfauna i els bacteris que seran els que faran la feina. ¡Que difícil! No tant quan hi tinguem traça.
Nivell de
humitat. No te perquè ser ni constant ni uniforme, es més, si fluctua donarà
oportunitats a que puguin actuar tant el bacteris (que necessiten un nivell de
humitat al voltant del 55%), fongs i
altres microorganismes, com a la microfauna com el cuc de terra o a insectes i miriàpodes
que segons les especies apreciaran humitats molt més baixes.
Porositat: La
palla, el restes vegetals poc triturats, l’escorça, .... son components que
donen una alta porositat, mentre fems molt hidratats donaran una porositat quasi
nul·la. Haurem de trobar la barreja adient (sense filar prim), però assegurar-nos
que no ens quedem sense aire a la barreja, tenint en compte que tal com avança
el procés tendeix a compactar-se el sistema. La compactació la solucionarem
voltejant i remenant el munt de tant en tant, el que afavorirà també que els
elements perifèrics del munt quedin inserits en el seu interior alternativament.
Si el munt es queda sense aire, es a dir sense oxigen, comença la fermentació,
malament, que no es cervesa el que estem fent, i a més de perdre’s nutrients
comença a fer mala olor.
Velocitat de
degradació. Es determinant la proporció de lignina y cel·lulosa que continguin
els elements vegetals que incorporem, les llenyes (brancada), l’escorça, les
fulles seques i les tiges de la majoria de les plantes contenen aquets compostos
en abundància que son difícils i lents
de transformar, en canvi les fulles tendres, els fruïts, o el excrements animals en contenent poca i
per tant faciliten la degradació. Si fem servir brancada, es possible que quan tinguem
un humus excel·lent, preparat per fer-lo servir a l’hort, encara contindrà la
brancada sense compostar, ho solucionarem retirant aquesta brancada i
afegint-la al proper munt que preparem per fer compost.
Temperatura
ambient. Poc podrem fer amb això, però cal que sapiguem que unes temperatures
entre 15 i 35ºC acceleraran el procés, si son inferiors l’alentiran, i si son
superiors la evaporació reduirà molt la humitat i si no l’humitegem també s’alentirà
el procés. El propi procés, en determinats estadis genera calor fruit de la
oxidació del nitrogen i del carboni, temperatures que poden arribar als 80ºC. A
aquest escalfament se li atribueixen beneficis de esterilització que, com a poc
es discutible la seva utilitat, però com es conseqüència del procés i indicador
de que s’està produint el compostatge no ens a de amoïnar.
El Nitrogen.
Component principal de la atmosfera, però en una variant química molt estable, impossible
de fer servir per les plantes de manera directa. Només son útils a les plantes en
forma de determinats òxids de nitrogen i sulfats, que generen diverses bactèries,
que el capten de l’atmosfera i el transformen o ve que l’obtenen en el procés de
descomposició dels essers vius. Aquestes ultimes son les que actuen en el munt
de compost. La química es complexa, però en tindrem prou sabent que en els
primers estadis el procés absorbeix nitrogen (el que esta present en la barreja
i per tant ens hem d’assegurar que n’hi ha), sent les dejeccions animals el
principal proveïdor i després n’alliberen quedant en el compost a disposició de
les plantes.
Els bacteris. Son
la clau del procés. Ens interessen els que viuen en presencia de oxigen que son
els que produiran la reacció de compostatge, mentre que els que actuen quan no
hi ha oxigen generarien reaccions de fermentació no desitjables. Per la seva
alimentació consumeixen els elements que hi ha en els materials del munt, els
residus d’aquesta alimentació contenen els components químics en un estat que
es assimilable per a les plantes. Hi ha multitud d’espècies i estan presents en
el propi sòl, especialment en els sols fèrtils o en llocs on es produeix
humificació, com ara el terra del bosc. Per a poder actuar necessiten un cert
grau de humitat i superfície amplia de contacte amb el seu menjar. Si les condicions ambientals els i son
favorables, es multipliquen exponencialment fins que esgoten el seu aliment, es
a dir fins que han “transformat” tot el material a la seva disposició. Hi ha una amplia diversitat de especies que, actuaran esglaonadament, ara uns, ara uns
altres fins a completar el procés. La seva activitat es veurà potenciada per l’activitat
de fongs i microfauna que els facilitaran les coses, fent més assequibles els
nutrients a les seves necessitats.
Els fongs. Junt
amb la microfauna son els primers en “atacar” les restes vegetals i les
dejeccions animals per alimentar-se, podríem dir que obren la porta perquè els
bacteris puguin actuar. Actuen sobre la lignina i la cel·lulosa (literalment se
la mengen) , els elements més difícils de degradar, donant com a resultat
components químics que son una festa per les bactèries. Fongs i bactèries solen
esser excloents en un mateix espai, però els uns van rere els altres.
La micró fauna.
La seva aportació principal es mecànica, trossejant la matèria en trossos més
petits que augmenta la superfície de contacte entre materials i bacteris. Es
important també, i sobre tot en climes secs com el mediterrani, la
transformació que fan de material vegetal en dejeccions animals mes assequibles
per els bacteris. Insectes i miriàpodes
fan aquesta feina quan el grau de humitat es baix preparant el material per
quan puja la humitat i ja poden actuar
els bacteris. També col·laboren facilitant la presencia d’aire en el munt, perquè fan galeries i
conductes al seu interior. Cal una menció especial als cucs de terra, que
actuen tant en el munt del compost com directament en el sòl de l’hort, perquè
ingereixen matèria vegetal juntament amb els bacteris que, dintre el seu intestí
fan el procés de transformació arrecerades de les condicions exteriors que
poden no ser tant favorables, convertint-se axis en un contenidor ideal dels
bacteris que ens interessen; son una mini fabrica de compostatge.
Detalls
importants:
Equilibri entre
aire i humitat al munt de compostatge. Farem munts de un mínim de un metre d’amplada
i un metre d’alçada i sense sobrepassar els dos metres d’amplada i el metro i
mig d’alçada, axis aconseguirem zones al interior que es mantindran més temps
humides i per un altre part facilitarem que l’aire (l’oxigen) arribi a tot
arreu. No compactarem el munt aixafant-lo quan el composem o el voltegem.
Un cop tinguem el
munt conformat, no anirem afegint material nous, perquè si ho féssim no acabaríem
mai, sempre tindríem material a mig compostar i d’altre ja compostat barrejats,
i per tant no tindríem mai el producte adient per a incorporar a l’hort. Com en
els primers estadis del procés es produeix una absorció de nitrogen útil a les
plantes, si poséssim aquest material al sòl de l’hort, ens absorbiria nitrogen
i produiria carència d’aquest element a les plantes.
Com que l’aigua
es escassa intentarem no fer-la servir per el munt de compost, per tant ens carregarem
de paciència i intentarem passar amb l’aigua que caigui del cel. Això farà que
en certes èpoques el munt serà molt sec, però aquesta etapa l’aprofitarà la
microfauna per a preparar les condicions per quan hi torni a haver humitat. El procés
s’allargarà en el temps, però tenim tot un any per davant.
El munt de
compost el prepararem directament sobre el sòl sense col·locar materials que s’interposin
i l’aïllin (excepte si el sòl es arenós, o molt permeable o be estem en una
zona de pluges abundoses, cas en el que es recomanable fer el munt de compost a
cobert). Això podria comportar la contaminació del sòl subjacent per lixiviació
de nitrogen en forma de nitrats o sulfats que acabarien a les aigües freàtiques.
(Un dels problemes mediambientals més importants que es produeixen a molts
indrets de Catalunya.). Per evitar-ho cada vegada farem el munt de compost en
un lloc diferent de manera rotatòria i un cop retirat el compost, al mateix
lloc hi plantarem bledes o altres plantes d’arrel profunda i amb alts
requeriments de nitrogen que extrauran del sòl l’excés de nitrats.
En primer pla,
restes vegetals i animals per a preparar el munt per a fer compost.
En segon pla en
un munt continu, a la dreta compost acabat, a l’esquerra al fons compost en procés.
Totes les restes
vegetals de l’hort ens serviran per a fer compost, però haurem de evitar
posar-hi plantes afectades per fongs de les fulles. Recomano especialment no
fer servir les fulles de les trumferes, tomaqueres, pèsols i cogombres que solen
ser les més afectades. Aquestes plantes les cremarem per obtenir-ne cendres.
Molt important
que el nostre hort no tingui només plantes, sinó també animals, com a mínim gallines.
Molts dels residus de l’hort, com les fulles exteriors de enciams o cols que no
son escaients per a menjar-se-les les donarem a les gallines que a canvi ens
produiran fems (gallinassa) que incorporarem al munt de compostatge i que ajudarà
molt als nostres bacteris. Si no tenim animals, haurem de comprar fems per
afegir en el munt de compostatge. Com a mínim un 20 % del volum de material per
conformar el munt de compostatge hauria de ser fems si volem que el procés no s’allargui
més de un any.
